Què és l’educació ambiental?

La primera definició d’educació ambiental sorgeix a l’any 1948 al mig d’una reunió de la UICN, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, quan es planteja canviar el terme "Educació per a la conservació" pel d’educació ambiental, amb l’objectiu de sintetitzar en una disciplina el coneixement tant de les Ciències Naturals com de les Ciències Socials.

Posteriorment, han vist la llum diverses publicacions en forma d’articles científics, llibres, tesis de doctorat, events de molts moviments socials i espais col·lectius, així com d’organismes internacionals, tals com la UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, per les seves sigles en anglès) i el PNUMA (Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient).

La definició més actual segons la UNESCO, tot i ser de l’any 1978, defineix l’educació ambiental com “L’acció educativa permanent mitjançant la qual la comunitat educativa tendeix a prendre consciència de la seva realitat global, del tipus de relacions que les persones estableixen entre si i amb la natura, dels problemes derivats de dites relacions i les seves causes profundes. Aquesta es desenvolupa a través d’una pràctica que vincula a l’educand amb la comunitat, valors i actituds que promouen un comportament dirigit cap a la transformació superadora d’aquesta realitat, tant en els seus aspectes naturals com socials, desenvolupant en dita persona les possibles habilitats i aptituds necessàries per a dita transformació, així com també fa ús dels elements didàctics per cobrir necessitats ambientals i millorar l’entorn”. Prem Prem aquí si vols saber més sobre la definició d’educació ambiental.

En quins principis es basa l’educació ambiental?

Els principis de l’educació ambiental consideren tant el medi natural com l’artificial en totes les seves vessants: ecològic, polític, econòmic, tecnològic, social, legislatiu, cultural i estètic, i hauria de ser un procés continu, per totes les edats i condicions. Es comença per l’escola, però també s’ha de portar a altres espais on poder sensibilitzar a la població, com poden ser els centres cívics, les fires municipals, les llars d’avis o els clubs socials, ja que aquesta és la manera que arribi a tota la ciutadania. Per aquest motiu es requereix un enfoc interdisciplinari, amb la influència de diverses matèries, potenciant la participació activa, sobretot en la prevenció i solució dels problemes ambientals i estudiant aquestes qüestions des d’un punt de vista mundial, sempre comptant amb les diferències regionals. L’educació ambiental no es basa només en l’actualitat, sinó que busca desenvolupar el present per satisfer les seves necessitats sense comprometre les capacitats del futur, amb acciones que provoquin el mínim impacte a la natura, considerant tot desenvolupament i creixement en una perspectiva ambiental, fomentant el valor i la necessitat de la cooperació local, nacional i internacional en la resolució dels problemes ambientals (Pensa globalment, actua localment).

L’objectiu primordial de l’educació ambiental és augmentar la sensibilitat del públic cap als problemes del medi ambient, fet que s’aconsegueix amb un ampli coneixement del medi que ens envolta, relacionat amb la responsabilitat de l’ésser humà en aquests problemes. Una altra meta és impulsar a la societat a participar de manera activa en la protecció i millora de la natura; i així poder concienciar de manera global a la població per assegurar mesures adequades per a la seva conservació.

Educació ambiental per tothom: escoles, famílies, gent gran, i persones amb trastorns mentals

Tot i que el sector de l’educació formal sembla el grup més obert a l’educació ambiental, la ciutadania en general és la seva destinatària, ja que la seva finalitat, com hem dit en diverses ocasions, és la conscienciació de tota la societat sobre la situació actual del medi ambient i les conseqüències que això comporta per la vida al nostre planeta.

Sempre s’ha enfocat l’educació de qualsevol tipus, no només ambiental, a l’etapa de la infantesa i la joventut, deixant de banda altres col·lectius molt importants a la comunitat, com la gent gran, un grup sovint oblidat, però cada cop més present degut a l’augment de la qualitat de vida; o el de les persones amb malalties mentals, fortament estigmatitzades a causa de la seva situació, però amb una gran inquietud sobre temes relacionats amb la ciència, el medi ambient i la natura, i molt receptives a noves activitats de coneixement i oci.

Tot i que s’ha avançat molt en educació ambiental, encara queda molt per recórrer, un llarg camí a seguir si volem posar solució als problemes mediambientals, tant actuals com futurs.